Les portes d’Eos és un viatge poètic que parteix de la foscor per obrir-se, a poc a poc, a la llum.
Aquest recull explora l’experiència interior d’algú que travessa els paisatges de la pèrdua, la buidor i el silenci fins a retrobar una claror íntima, quasi mística.
Els poemes són portes —a vegades esquerdades, altres mig obertes— cap a una veu que s’il·lumina a mesura que s’atreveix a mirar endins.
Les portes d’Eos és un llibre de camins interns, d’obscuritats transitades i clarors nascudes a contrallum.
La veu poètica s’alça des de les profunditats de l’ànima: una ànima que no fuig de la foscor sinó que la travessa amb lucidesa i paraula. A mesura que el llibre avança, cada poema és una passa més cap a la llum: no una llum encegadora, sinó una llum guanyada, íntima, serena.
Eos, la deessa de l’alba, esdevé símbol d’un renaixement: no com a punt d’arribada, sinó com a moviment constant. Les seves portes no són d’or ni de glòria: són esquerdes en el mur, instants de respir entre l’ombra.
Aquest recull no ofereix respostes, però acompanya preguntes. No promet llum, però hi apunta. És un llibre per a qui camina i vol mirar.
🔒 Els poemes d’aquest llibre encara no són públics. El recull està en procés de selecció per a diversos concursos literaris.
Quan sigui possible, es compartirà aquí algun fragment representatiu.