Categoría: Gimnèsics

Des de la seva cel·la fosca, na Maria mirava a través de la finestra. La reixa, pensava, si no es tracta d’una presó, protegia d’intromissions …

En Jordi i na Laura, caminaven per les Rambles donats de la ma i parlant dels seus plans de futur. Feia un dia assolellat. En …

– La teva cara m’és familiar –va dir na Laura.– Tenc una fesomia molt comú.– No, no és molt comú, a tu et conec i …

Diuen que dos camins predestinats a ajuntar-se, ho acaben fent tard o d’hora. Pot ser no, però no és el cas. Un, en Jordi, amb …

Na Laura caminava amb lentitud, com si a cada passa assaborís el tacte dels peus descalços damunt l’arena humida. S’abandonava a les ones que li …

No és que el regal m’impressionés, però és clar, havia de fer com si m’agradés per tal de no ferir la sensibilitat de la meva …

Era primavera, era un poble i era un dematí d’un dia feiner. No pensava en el treball d’aquell dia. L’ocasió era propicia per a oblidar …