Vaig neixer el 1973 a Mancor de la Vall, un poblet incrustat a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Una terra plena de contrastos —com el vent, que un dia et bufa versos i l’endemà et tomba el para-sol—, i que ha inspirat a més d’un escriptor, artista o excursionista despistat.
La literatura m’ha acompanyat durant tota la vida. Encara recordo els horabaixes a la biblioteca del poble, amb llibres que s’obrien com a portals d’altres mons, a vegades allunyats i d’altres molt propers. Des d’aleshores, la lectura ha estat un hàbit tan arrelat com el cafè del matí (amb llet d’ametlla, per cert). Escriure, en canvi, va començar com un joc d’adolescent amb lletres de cançons que duien més sentiment que mètrica, però tothom ha de començar per algun lloc.
Amb els anys, aquesta afició va créixer —com els fulls amuntegats dins carpetes— i vaig decidir formar-me: cursos, postgraus, llibres tècnics, blogs d’escriptors, i tot allò que ajudés a donar forma (i una mica de sentit) a les paraules.
Ara bé, per aquelles coses de la vida i del mercat laboral, vaig acabar estudiant Enginyeria Tècnica Informàtica. I sí, també he fet diversos postgraus en tecnologia i educació, camps als quals em dedico professionalment. Però que consti: tot això no m’ha fet deixar de llegir ni d’escriure —ni tan sols de qüestionar-ho tot, com fa la filosofia, que també m’interessa, encara que no em doni tantes respostes com m’agradaria.
La música i la literatura són les meves dues grans passions, però també tinc una debilitat per la història —tant la universal com la local. No sé si és pel plaer de veure com la humanitat repeteix els mateixos errors amb estil, o perquè sempre hi ha algun detall curiós que et fa somriure i pensar que, almenys, no tot està perdut.
Els qui em coneixen saben que no som gaire amic de parlar de mi mateix —no per falsa modèstia, sinó perquè sempre em sembla que hi ha coses més interessants—, però també és cert que quan un llegeix, sol voler saber qui s’amaga darrere les paraules. És humà. I una mica tafaner, també.
He escrit molt, però encara no he publicat res. Bé, de moment. Tenc un poemari acabat, Les portes d’Eos, que pròximament veurà la llum si res no s’interposa (com ara la vida, la burocràcia o una altra revisió). També estic acabant un llibre de contes, Contes del límit, que ja ha passat pel sedàs de la segona revisió i s’acosta, tímidament, a la línia de meta.